“Juan Palomo” aquell del… “yo me lo guiso, yo me lo como”
Pixant fora de lloc 31 per Àlex Agulló
Després d’un rastre d’escrits haig de confessar una cosa: És mentida allò que afirme, seguit,seguit, de no voler convéncer cap persona. Per eixe mal que fora si la gent, llegint, o sense llegir, cap de les meues reflexions, opinions, parides, o simples fantasies, aspirara a viure harmònicament i compartir de manera més respectuosa amb les persones i el medi.
Si he de dir veritat, ni crec ni espere que el món canvie massa. He perdut la batalla, la guerra, la dignitat i no sé quantes coses més; però jo, mentre la llapissereta continue amb una mínima capacitat per apuntar, a la meua. I això que la realitat, dia sí i dia també, continua pegant-me tamborinades mentre jo bambe desubicat i pixant fora de lloc.
Els cabdells no canvien ni miqueta, ni gens. Em faig creus cada vegada que escolte dir la paraula LLIBERTAT disfressada per vendre-la dissimulant el seu missatge contaminat d’insolidaritat i egoisme.
El “para conducir, ami no mepuedendecircuantascopasde vinopuedoo no puedotomar” d’un expresident, indica el model de vida que proposa. El problema és que ell, o els seus allegats, si que es poden pagar un equip d’advocats de renom per tapar les possibles conseqüències derivades de conduir així. Però i tu? Tens capacitat per pagar les possibles despeses milionàries derivades d’un accident en eixes condicions? Tens fetge per empassar-te la malifeta que una ctuació així pot produir a terceres persones?
Ells i elles sembla que sí. És més, no solament fan com el “Juan Palomo” aquell del… “yo me lo guiso, yo me lo como”. No perden passada i també aprofiten allò públic, que els nostres vots posa en les seues mans, per continuar afavorint-se i afavorint les seues butxaques. ¿Com és possible que continuen en el poder, o a la porteta, més enllà de sentències fermes i d’actuacions tan tramposes?
O com s’ho fan per aconseguir el suport de milions de persones que malviuen amb un sou escafinyat, proposant-los, a més a més, que s’han de pagar un segur sanitari privat, que han d’estalviar per aportar diners a un fons de pensions o pot ser no cobraran la jubilació, que l’educació pública adoctrina… ¡Com si els centres educatius religiosos no impartiren cap doctrina!
La capacitat de manipulació i la mentida continuada poden col·laborar a vendre fum. Afirmar que tots els polítics són iguals, o que els diners s’apeguen per on passen, etc, etc, pot dissimular el meu egoisme i justificar la fidelitat del vot als “meus” lladres. Malauradament, arguments i exemples en trobem per justificar això i qualsevol altra cosa. Incloent el feixisme.
Per cert i parlant d’aquesta gent convençuda de la seua superioritat, també al món de la política, i al de l’economia, tenen ben assimilades algunes de les lliçons de J Goobbels (ideòleg i ministre de propaganda de Hitler)
“És absolutament imprescindible controlar els mitjans de comunicació de masses”
“Una mentida passa a ser una veritat quan la repetim moltes vegades”
“Aquest és el secret de la propaganda: a qui la propaganda vol capturar, li grava en el pensamentles seues idees, sense que se n’adone queés imbuït per elles”.
I de la mateixa manera que no conec cap persona que accepte la seua manipulació per la propaganda, tampoc ens qüestionem la possible manipulació que poden fer els mitjans de comunicació de masses.
Però si bé ho mire, aquest argumentari també valdria per a transmetre els valors oficials a un món tan etiquetat de dogmàtic com el món de l’antiga URSS. Allà, en el seu moment, se suposa que, oficialment, es vendrien els valors de la socialització i, per exemple, el desenllaç final de l’antiga Iugoslàvia fa plorar les pedres des d’ací fins a Mart. O tampoc sembla molt socialitzadora la manera de gestionar la dissidència interna de Putin o d’Stalin, per citar alguna mostra.
Com de costum parle per aproximació, ja que no dispose de massa informació i segurament molta amb un caire tendenciós i manipulador. Com jo. Veges si no és així:
Si aspires a viure a un país on la teua o el teu representant polític, escollit mitjançant votació popular, estiga un dia de la setmana a la teua disposició a un despatx prop de ta casa…O si esperesa queeixa mateixa persona et convoque a una assemblea cada sis mesos per retre comptesde la seua gestió …
Ho tens clar. Ves-te’n a viure a Cuba. És l’únic país, que jo conec, on açò es d’obligat compliment.
– ¡Però si allò és un règim dictatorial! ¡Però si allà a Cuba impera un règim comunista i està abolida la propietat privada! Però si … ¡Pare el carro amic!
-¿Tu has anat a Cuba? ¿Tu t’has informat més enllà del que t’arriba pels “nostres” mitjans de comunicació de masses i entre les informacions d’ací i les d’allà, t’has conformat el teu criteri?
Jo personalment, que no milite a cap organització política, ni aspire a fer-ho, ho tinc clar: Una cosa és que, legalment, tan sols pugues ser propietari de dues habitatges, el teu habitual i un altre a la platja o a la muntanya, com ocorre a Cuba. I una altra de ben diferent és que escoltes, dia sí i dia també, repetir allò de règim dictatorial comunista. Comprenc que aquesta manipulació, en nom de la llibertat, la intente fer aquella minoria que tinga disponibilitat per a comprar-se tres o més cases, o mansions; ¿però tu i jo continuarem fent-los costat i assumint les seues mentides tendencioses?
Situacions manifestament millorables en trobem ací, i a Cuba, però hi ha mentides que posen barreres a una redistribució més justa i que afecten molta gent (a la massa, com es cataloga al poble per aquelles persones interessades a perpetuar situacions de privilegi).
Si reconduírem les relacions socioeconòmiques al nostre planeta, hi ha molt a deixar de guanyar per part d’una minoria. El problema és la capacitat d’actuació d’eixa minoria. I la seua possibilitat per controlar, manipular o per desestabilitzar governs. Però els nostres vots encara sumen i són les persones que ens representen les que haurien d’estar a l’altura.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi