foradia ivace

Alcoi viu les festes més esperades

Des del Dia dels Músics, fins a l'últim moment del Dia dels Trons, alcoians, alcoianes, i visitants, han aprofitat cada segon dels actes que s'han celebrat durant aquests quatre dies de Moros i Cristians a Alcoi. De segur que per a la majoria, aquestes seran unes festes inoblidables

Si haguérem de preguntar a la ciutat d’Alcoi com han sigut aquestes festes de Moros i Cristians, de segur que la gran majoria no dubta a l’hora de contestar, i indica que han sigut inoblidables, però sobretot, més especials i emotives que mai.

Des del primer dia, amb els músics es va notar a la gent entusiasmada, amb els sentiments a flor de pell. Àngel Lluís Ferrando, encarregat de dirigir l’Himne, va estar acollit per una plaça d’Espanya en la qual ja no cabia més gent. Es notava en cada moment les ganes que hi havia per agafar amb força aquestes festes, a través d’un Himne que va sonar amb més intensitat que altres anys.

Per fi, va arribar el Dia de les Entrades, un dels dies més màgics d’aquestes festes, i més esperat, sobretot, pels càrrecs festers i les seues filaes que per fi van poder traure al carrer tot el treball que s’havia quedat guardat en un calaix durant dos anys. Tot va eixir a la perfecció, i és que un dels factors més importants, l’oratge, va deixar que no haguérem de patir per la pluja, ni per un intens calor.

El primer en eixir al carrer va ser Alfonso Moreno, capità de la Filà Muntanyesos, que va ser acollit amb una gran il·lusió per part de tot el poble. Respecte al seu boato, va ser com tocava que fora, molt muntanyés. Des del principi al final d’aquesta capitania, inclòs l’esquadra especial, vam veure referències a les nostres muntanyes, senya d’identitat de la filà. Pel que fa a la formació especial, va ser molt trencadora, i feroç.

Seguidament, el torn de la Filà Navarros va arribar, amb la seua esquadra d’aniversari, que no va deixar a ningú indiferent, i que va recordar els inicis de les nostres festes a través del seu traje, i del pasdoble que acompanyava a la formació ‘Mi Barcelona’, uns detalls que van marcar la diferència amb la resta de la desfilada. A més, la Filà Navarros també va gaudir de poder traure als carrers la seua primera esquadra femenina.

L’equador d’aquesta entrada va estar de la mà dels Maseros amb la seua esquadra especial del mig, en la qual van demostrar la part més guerrera de la filà, amb un disseny senzill, però que va complir perfectament amb el que es demanava per a l’ocasió.

Finalment, va arribar el torn de Joaquin Brotons i la Filà Creuats, que van portar la part més senyorial d’aquesta entrada cristiana. Els dissenys, la música, els ballets i les carrosses, van servir per a contar al públic la història de les arrels d’aquest alferes nascut a Gorga. L’esquadra especial de la filà va tancar aquest intens matí, que va transcorre sense incidents, però si amb un poc de retard, possiblement comprensible, ja que hi havien ganes de gaudir de la desfilada. El disseny combinava a la perfecció amb l’esperit creuat, i va omplir de color daurat el carrer.

Dos hores, aproximadament, després de finalitzar l’entrada cristiana, el bàndol de la mitja lluna va fer la seua entrada triomfal a Alcoi. La Filà Cordó, va ser l’encarregada d’encapçalar la desfilada, amb Rafael Tortosa com a capità. Aquest va ser un altre càrrec que també va tindre molt present la identitat de la filà, i que va traure molt de partit als seus orígens turcs, així com a la gran gamma de color del seu traje. Tortosa va representar a un capità elegant, i va mostrar-se especialment emocionat, i és que a aquest veterà fester, sols li faltava fer un càrrec. L’esquadra especial, dissenyada per Jordi Sellés, va captivar a la gent gràcies a les tonalitats del traje, i un disseny que barrejava la part africana i àrab de les tropes mores.

Sant Jordiet també va ser protagonista en aquesta entrada, ja que enguany era la Filà Xano la que va tindre l’honor de representar al patró d’Alcoi, a través de Fernando Rius. El festeret Xano, va anar acompanyat per la seua família, i per un gran grup d’amiguets i amiguetes.

La Filà Llana va ser la que va dur l’esquadra del mig a la vesprada. Aquesta formació va triar un disseny que va donar molta lluminositat i elegància a aquesta entrada mora.

Després d’aquest moment, va ser quan va ocórrer l’incident a l’entrada mora, i és que després del pas dels Benimerins al carrer Sant Nicolau, l’entrada es va pausar uns minuts per a poder deixar passar a una ambulància que va haver d’atendre en una de les cases d’aquest carrer, per sort, els familiars comuniquen que la persona atesa millora favorablement. Una vegada es va intervenir, l’entrada va continuar sense complicacions, però ja amb un cert retard.

Finalment, Rafael Aracil, alferes de la Filà Ligeros, va eixir al carrer amb un càrrec senzill, curt, no obstant això, molt bonic. En aquest final d’entrada també vam poder veure un boato molt fidel a les senyes d’identitat dels ligeros, com els cavalls blanc i negre, o els colors tan identificatius de la filà. Aracil va mostrar-se especialment emocionat, i va fer notar a la gent com estava gaudint d’aquest moment. La guinda del pastís va vindre de la mà de l’esquadra especial, que també va continuar amb la mateixa estètica ligera que la resta del seguici.

Les festes van continuar vivint-se amb la mateixa intensitat, encara que durant el matí de Sant Jordi, el temps va donar un petit esglai. De sobte, durant uns minuts la pluja va estar present, però no va afectar cap acte. El Sant Jordiet, Fernando Rius, va fer la seua primera aparició representant al patró alcoià, i ell també va rebre una pluja, però en el seu cas de clavells. Tots els esdeveniments d’aquest dia van comptar amb una gran afluència d’espectadors que volien gaudir de cada instant de la nostra festa, com les processons, o la Diana Vespertina del Cavallet, oferida per la Filà Realistes, i la Filà Bequeteros, i que va omplir el carrer Sant Nicolau d’alegria.

L’últim dia de la festa, el Dia dels Trons, també va comptar amb un gran nombre de participants, i en la gran majoria de les filaes, es va veure una gran quantitat de festers representant la lluita entre Moros i Cristians.

Per tal d’acabar aquestes festes, com marca la tradició, Sant Jordi va fer la seua aparició al castell. Com ja va passar al Dia dels Músics, la plaça d’Espanya va tornar a estar de gom a gom, i la gent va emocionar-se com mai, perquè les festes havien arribat a la seua fi, i a més, aquest final havia arribat massa ràpid.

La sensació de gran part de la població d’Alcoi és de què s’han viscut unes festes inoblidables, però que s’han quedat curtes, per això, ja són molts els que estan fent el compte enrere perquè Alcoi torne a vestir-se de festa.

Font: Belén Rivas./


ajualcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *