La mentida de la violència de gènere
Mirada al Món per Ester Jordà
“Sembla que quan més es parla de violència de gènere més hi ha. Això fa uns anys no passava, mai hem escoltat en les notícies tot allò que ara s’escolta. Segur que és una excusa per a traure subvencions. Les feministes són radicals, són totes unes fadrines amargades que odien als homes. Vivim a la doctrina de les feminazis que volen assassinar bebes no nascuts, estan en contra de la maternitat, estan desnaturalitzades.”
Això és el que escolte a les veus de moltes persones. T’ho repeteixen tant que finalment t’ho creus. Sembla que ‘abans’ tot el que està passant amb les dones no passava, que tot era una bassa d’oli, que la relació dels homes i les dones és basava en el respecte mutu i que es vivia en harmonia.
Després, és quan ve el torn de llegir entre línies:
Replegant a totes les amigues de la meua iaia per pujar-les al cementeri hi ha una que em solta “a ver mi marido? Ni loca, ese desgraciao està ahí bien muerto, 10 hijos me hizo tener, ahora que tengo vida ni me acerco”.
Parlant amb la meua iaia “si, Paco, eixe que la dona li se va ofegar en la bassa, es va casar enseguida amb una altra”, “què com va morir? No sé, ella no eixia massa de casa però Paco va dir que la va trobar ja morta, a voltes els crits de quan es barallaven es sentien des de l’altra part de la serra”.
Escoltant a les veïnes “ha mort Esteve de cirrosis, el del tercer, una llàstima, tan jove. La seua dona pujava aci al quint a voltes, quan ell estava borratxo, i passava unes hores en ma casa fins que li se’n passara la borratxera i podia baixar”.
“A Paqui, embarassada del quart fill l’home li va pegar tal pallissa que se’n va anar a les monges a demanar ajuda” “Què li van dir? Que tenia que anar amb el seu home i ser submisa, que havia de fer el que ell li demanara encara que estiguera de 8 mesos”.
Comentat per una dona major dient-me sobre el matrimoni “Quan et cases pertanys al teu home, ell és superior a tu, has de fer-li cas, mai mirar-lo directament als ulls i el teu cos serà propietat seua per a que es satisfaga amb ell com ell vullga”
Dit per un capellà a una reunió de recolzament a vídues “Eva va ser pecadora, i vosaltres dones, sou hereus d’eixa vergonya, la vostra vida ha de ser penitència i penediment pels mals que el vostre sexe ha portat a l’home”.
Escoltat a una amistat “A la seua filla la van violar en temps de Franco, aci a Alcoi, baix d’un pont quan tornava de fer faena ¿i que li va dir la Policia? Que s’ho mereixia per portar pantalons vaquers, que era una provocadora i que son pare li tenia que pegar una pallissa. El jutge també li va dir que si portava pantalons volia dir que havia col·laborat per llevar-se’ls per tant, no era violació, havia hagut consentiment. Van fer creure a tot el veïnat que era un acte de prostitució. Diuen que van haver més dones violades baix del pont però ninguna es va atrevir a denunciar-ho”.
I això sense contra els tirs que li va pegar a la seua dona i a l’amant l’antic arrendador de la piscina municipal d’Alcoi (que segons es conta no va anar a presó, se’n va a anar a un apartament de Gandia)
En fi, que no, que la violència de gènere és un invent modern. Les dones d’abans callaven, treballaven, sotmetien el seu cos a les exigències de l’home, no podien decidir quants fills volien parir ni tindre opinió sobre res. I si les mataven eren accidents, i si les violaven eren unes ‘soltes’ i si eren maltractades a punyades era perquè els seus homes venien cansats de treballar i elles no ho tenien tot preparat i a punt.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi