foradia cdturisme

Es posa en valor l’obra de Juana Francés

Parlem amb María Jesús Folch, una de les persones que millor coneix l’obra de l’artisa alacantina, comissària d’aquesta exposició

L’IVAM CADA Alcoi arreplega obres de totes les etapes artístiques de la pintora alacantina i, es veu com va anar evolucionant la seua carrera en sintonia amb el context social que va viure. Maria Jesús Folch, comissaria de la mostra ha estat explicant que podran veure els espectadors en aquesta exposició que estarà fins a gener de 2024

El dia 16 de juny l’IVAM CADA Alcoi va inaugurar l’exposició que repassa la trajectòria de Juana Francés, i on es poden veure més de 100 obres que han vingut des d’importants museus com l’IVAM, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, i l’Institut Aragónes d’Art i Cultura Contemporani Pablo Serrano. També hi ha altres peces que han estat cedides de col·leccions privades.

María Jesús Folch, és la comissaria d’aquesta mostra en la qual es pot fer un recorregut per com va evolucionar la seua vida i obra. La primera etapa, figuració enigmàtica, va ocórrer a principis dels anys 50, i va fer una sèrie d’obres amb origen italianitzant, estil que va influir molt als artistes de la postguerra espanyola: “En aquesta època realitza pintures de caràcter figuratiu. Però, per altra banda, a partir de l’any 1956 s’introdueix la seua etapa informalista. En 1957 s’uneix al grup El Paso durant uns pocs mesos, i quan ho deixa, va començar a participar en diverses exposicions internacionals com l’exposició al Guggenheim de Nova York a 1960, ‘Before Picasso, After Miró’. També durant aquesta etapa informalista fa exposicions a París”, explica la comissaria.

La següent de les etapes és ‘El hombre y la ciudad’, que segons Folch ací desenvolupa una altra vegada art figuratiu, però amb un caràcter escenogràfic: “Ella és amant del teatre de l’absurd. No es perd cap representació de teatre existencialista que es fa a Madrid, i de teatre experimental, i tot això apareix reflectit a la seua obra. També apareix la soledat de l’home, i com la tecnologia, que, per una banda, ajuda a l’ésser humà, també són mecanismes que condemnen a l’home a la soledat i a l’aïllament. En aquesta etapa són grans escenografies amb personatges fets amb rellotges, engranatges, endolls, caragols, motors, etc; que ens parla de com l’home està absorbit per la tecnologia i per la societat de consum tan típica dels anys 60 i 70”. Aquesta etapa té una durada d’uns 20 anys, que dona pas al final de la seua carrera on el fons marí i els cometes, i torna a parlar de l’abstracció, ja que inclou colors relacionats a la seua primera etapa de figuració, com el roig o el groc. Segons unes últimes investigacions que ha destacat la comissaria: “Hem trobat que en el catàleg de l’exposició està integrat per molts articles periòdics que Juana va arreplegant des de 1976 en El País, i fa un catàleg hi ha frases específiques d’importants crítics parlant de la seua obra. A més, en eixos articles hi ha un en especial que parla de l’arribada a Mart d’una nau de la NASA, que és una de les primeres que apareix en eixa època. D’aquesta manera ens deixa veure que això li impacta, i desenvolupa aquest tipus de motius”.

A pesar d’haver tingut una carrera exitosa, Maria Jesús Folch afirma que Juana Francés ha sigut una artista “poc considerada”: “S’han dedicat poques exposicions monogràfiques. A altres companys de la mateixa època sí que se’ls ha fet mostres individuals. Pense que ella mereix un reconeixement per la seua tasca, ja que va estar present en moltes exposicions internacionals, i crec que des dels museus es podria donar un major espai”. I és que, encara que aquest problema s’ha donat per ser dona, a l’artista alacantina no li agradava parlar sobre la seua condició de dona: “Ella pensava que als artistes se’ls havia de valorar per la seua obra. De fet, en un qüestionari que es va fer en l’any 75 amb motiu de l’any internacional de la dona, ella mateixa va dir que no contestaria, ja que pensava que la seua obra s’havia de valorar per la seua qualitat intel·lectual i estètica, no per ser dona”. I això és el que fa la comissaria de la mostra, posar en valor que: “En totes les seues etapes, especialment en ‘El hombre y la ciudad’, hi ha una cosa que sempre posa de manifest, que és la mirada a l’interior de l’ésser humà. Ella es preocupa per l’ésser humà i per la societat, i pel context històric, i això ho hem volgut reflectir en l’exposició. En la seua etapa figurativa va apostar per homes que s’autocensuraven, personatges sense boca o amb ella tapada, i això posa de manifest la situació política durant el franquisme, especialment ella com a dona, que estava subjecta a una estricta moral social. Per a mi aquesta és una de les seues característiques més importants en la part intelectual. En la part estètica podriem destacar la seua época informalista”.

Per a tot aquell que vulga gaudir de l’obra de Juana Francés a l’IVAM CADA Alcoi, trobarà uns textos de sala on s’explica i contextualitza la seua figura i els seus treballs en les diferents etapes, de tal forma que aquests textos ajuden a comprendre millor l’obra de l’artista alacantina.

A més a més, fins al mes de gener de 2024 es duran a terme unes dos visites guiades per mes per a descobrir amb més profunditat a Juana Francés.

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *