Foradia elgrat

Però si mai hem tingut mòbil!

Pixant fora de lloc, columna per Àlex Agulló

Però si sempre ens hem desplaçat a peu o amb l’ajuda d’algun animal!

Però si mai hem tingut mòbil!

No, no he perdut l’oremus. Ja sé que cal fugir de paraules com “sempre” o “mai”. Però és que si bé ho mires, des que els essers humans vam començar a campar pel planeta (fa més de sis milions d’anys), tan sols el 0’0022% d’eixe temps ha existit la possibilitat de fer ús d’algun cotxe amb motor de combustió (la primera persona ho va fer l’any 1885). És a dir que el 99’98% de temps de presència humana, hem anat a peu o ajudats per algun animal.

I si parlem del mòbil, de res tinc ganes! Tenim més possibilitats d’encertar la grossa de la loteria més d’una vegada, que coincidir en el moment de la humanitat on estan presents els telèfons mòbils. Durant el 99’99923% del temps que portem per ací, no existia ni un sol mòbil per a tota la població mundial.

Així que tinc o no tinc raó a l’afirmar que les persones mai hem tingut mòbil?

No cal que verbalitzeu allò que esteu pensant. Ja sé que la incontinència urinària hui se n’ha passat tres pobles o que no tinc el trellat complet, però de cap de manera serà per la contundència de l’argumentació.

Jo continue a la meua seguida i ho faig convençut que les tres coses: els cotxes, els mòbils i el trellat formen part d’un mateix “megaprojecte” ben pensat i definit. Alguna gent, ben poca, ha dissenyat el prototip d’esser humà del futur i va al recte. M’explique:

Comencem pel trellat, pel seny. Podria esdevenir un entrebanc, un element controvertit de cara a la implantació del projecte. A més a més, ni a l’àmbit laboral, ni a cap altre, ens farà falta ni miqueta, ni gens. Així que, continuant amb la meua hipòtesi,  n’estic ben segur que ja han encetat el procés de transició. Quina altra explicació coherent, més enllà de la desaparició del trellat, podria justificar fets com:

  • Estem dinamitant la nostra única casa (la Terra)… i com si ploguera a La Mariola.
  • S’estan morint milers de persones cada dia per causes perfectament evitables: (guerres, migracions, jornals de misèria, fams o altres carències) i ho veiem com allò més normal i natural.
  • Podem votar amb llibertat i estem deixant la humanitat en mans de senyorets, de personatges perillosos i egòlatres que ben poca cosa han fet mai, més enllà de mirar-se el seu melic. I com si res.
  • O també, en un àmbit més proper, com es pot penar amb un grapat d’anys de presó,  el fet de convocar a un poble per manifestar pacíficament la seua opinió.

Ho podria allargassar més, però com parlar foradat no porta a cap lloc, ho deixaré córrer i continuaré justificant la meua hipòtesi parlant/escrivint sobre el vehicle per excel·lència, el cotxe. Tampoc supose que us en haureu adonat, però en aquesta fase del procés de mutació cap a la “nova persona” s’estan constatant canvis substancials, i , a hores d’ara, milions de persones estan mutant i en lloc de fer servir les dues cames, fan servir durant moltes hores cada dia quatre rodes, i funcionen més amb gasolina que amb sang. Aquest canvi, també genera una servitud. Podem desplaçar-nos molt més ràpidament, anar a molts més llocs, això si, sempre amb presses i carreres… i barat a què?

No suposa una gran lacra, però per fer-nos una idea, pensem que cada any, eixe monstre que ens genera els avantatges adés esmentats, demana una contrapartida: el darrer dia de cada any, li hem de despenyar des dels penya-segats de la Serra Grossa un nombre de persones. Concretament al País Valencià, amb rebaixa inclosa, l’any 2018 va exigir com a sacrifici la vida de 133 persones, a més a més de milers d’extremitats. Si bé ho mirem poca cosa, tan sols el 0’0027% de la població total del nostre país.

I dels mòbils què? Sense massa dubtes, sembla l’element nuclear del procés. Per una banda consolidarà el nou paradigma de la comunicació: la comunicació virtual. He escrit consolidarà, però si pareu atenció comprovareu com ja, cada dia, més  parelles amb descendència o a soles, passen per la teua vora o estan assegudes per onsevol…  sense dir-se ni mitja entre elles i amb tota l’atenció posada en el mòbil. A més a més, ells, modificant el format i les prestacions, ens lliuraran de qualsevol preocupació.  Ens diran que cal fer a cada moment i faran el que calga per continuar amb el control de tot. 

Malauradament tot són quimeres de qui escriu. O com deia aquell parlant del Prestige:  “Solo unos cuantos hilillos”.

Res de res.

Font: Àlex Agulló./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *