lasarga itealcoi

La tecnologia tòxica

Pixant fora de lloc per Àlex Agulló

Com ja fa temps que no em clave amb la tecnologia pu(n)ta i aprofitant l’avinentesa del PIXANT 25, jo a la meua. Ja sé que és una guerra perduda. Per una banda la gent i els arguments a favor són potents, seriosos, irrefutables; i per l’altra, ella, la tecnologia, ha colonitzat qualsevol àmbit de la meua vida i jo no arribe a fer-li ni pessigolles al dit corrinxeu (el ditet més petitó). Sembla que habitem en galàxies diferents. Per contextualitzar-ho d’alguna manera més comprensible podria afirmar, i de segur que em quede curt, que mentre jo estic repetint curs ubicat al segon any d’una escoleta infantil: és a dir caminant amb poca seguretat, amb els bolquers posats les 24 hores, caiguent-me les coses d’unes mans poc destres… ella, la tecnologia pu(n)ta, més exactament seria la TT (Tecnologia Tòxica) ha acabat dues carreres universitàries, quatre postgraus i tres màsters i ja ha abonat més de 30.000 € per matricular-se a altres tres màsters de prestigi.

Així que ja he trencat palletes definitivament. He bandejat la meua darrera demanda a la tecnologia, i no era res de l’altre món. Simplement, durant anys, he cercat infructuosament aquell programeta que fóra capaç de fer-me una ensalada. Que jo li donara l’ordre corresponent i en tornar a casa em trobara enllestit un plat amb lletuga, tomaca, cogombre i poca cosa més. Jo ja la completaria. La resposta sempre ha estat negativa. No fa massa, a la negativa m’han afegit que una aplicació adequada (APP), sincronitzada amb el frigorífic, sí que podria facilitar informació exacta sobre la disponibilitat o no disponibilitat dels ingredients necessaris per a fer-me jo l’amanida. Fins i tot programant adequadament el mòbil, sense necessitat de preguntar-li res, de segur que ja pot anticipar-se i dir-m’he si hi ha alguna mancança d’ingredients. O fer-me directament la comanda a algun gran establiment.
Tan sols faria falta algun detallet sense importància: portar el mòbil amb l’aplicació descarregada i activada, tenir el frigorífic absolutament organitzat, és a dir cada cosa ubicada al seu lloc; o cada ingredient guardat amb la seua imatge corresponent. Si no fos així, podria dir-me que necessite tomaques si les tinc desplaçades al lloc dels cogombres. O… o…

Per altra banda, aquestes prestacions difícilment seran factibles si no fas servir un frigorífic de dimensions considerables, a més de preparat tecnològicament per a dur a terme aquesta tasca. Total una despesa d’un grapat d’euros que tampoc té fàcil cabuda a qualsevol cuineta de les normals. Amb un jornalet dels habituals, oblida’t del tema. I tampoc no era aquesta la meua demanda. Però millor si la deixem córrer o ens arrisquem a encetar una dinàmica irreversible de frustracions. Res comparat a la sensació de desassossec que vaig sentir l’altre dia quan, a meitat d’una passejada entre camins rurals, me n’adonava que no portava el mòbil a la motxilla.

A hores d’ara, he rebutjat radicalment i absolutament el tema de demanar el programeta que em fera l’amanida per a preservar la meua (poca) salut mental que em resta. M’explique: Si de bon matí apareguera l’aplicació (APP o…) i jo poguera demanar-li que m’amanira l’ensalada, a mitjan matí, ja estaria al nostre abast el programa millorat incorporant la possibilitat d’afegir-li l’oli i el vinagre a discreció. A les dotze del migdia, la nova versió ja inclouria la possibilitat de fer servir lletuga romana, o fulla de roure, o olives d’una o d’altra classe. A l’hora de berenar, estaria disponible, la versió afegint  la possibilitat de triar encisams típiques de tot el món. I així sense parar. Possiblement abans d’anar-me’n a dormir ja hauria aparegut el programa que connectat a una impressora 3D,
t’imprimira una pastilleta amb tots els nutrients de l’amanida i, de manera coincident, ja estarien rosegant-me la boina anunciant el proper programa que m’ aportaria encara una major qualitat de vida: Una APP que amb tecnologia sense cables m’anirà incorporant, directament a la sang, els nutrients. Però tampoc cregueu que la “pel.li” acabaria ací. La T pu(n)ta no té límits, i puntualitzant més: la TT (la tecnologia tòxica) no té cap ètica, ni cap fre. Així que no estic disposat a continuar fent-me el pulmó agre i he decidit que no compten amb mi. No tinc massa alternatives, però en lloc d’alimentar-me del mòbil, preferisc utilitzar el meu temps i enllestir-me l’amanida que invertir hores i diners intentant seguir-li l’enfollida i enfollidora marxa a eixa TT. La gran aliada de la humanitat que facilita una vida digna del segle XXI “civilitzada i còmoda” a… algunes persones. A la gran majoria ens anirà substituint, entre altres àmbits, en el nostre lloc de treball; i no precisament  per repartir-nos la feina i els guanys entre totes i tots i així poder gaudir d’una vida menys atrotinada i més saludable. Si no ens empoderem i redrecem la TT, el més probable pot ser/serà que els robots ocupen el nostre lloc a la feina i escafinyen els nostres ingressos mentre augmenten i augmenten la nòmina d’una minoria.

PD.

Com tantes altres coses, també ignorava que el terme TT (tecnologia tòxica) ja existia. Entre a un cercador famós i m’apareix el tema. Sense cap dubte informació més seriosa i assenyada que les meues quimeres. Així que disculpa si has tingut la gosadia d’arribar a llegir fins ací. Peró ja posat jo continue a la meua, és a dir sense cap fonament científic.

A primeries pensava que caldria reivindicar l’obligatorietat d’incloure a la caixa dels mòbils, com als paquets de tabac, informació gràfica i textual; ubicada també a un lloc ben visible. Ara crec que seria insuficient. Caldria, com en els medicaments, afegir un prospecte detallat amb propostes d’ús, contraindicacions, efectes secundaris, recomanacions per un ús excessiu del mòbil… Però com ocorre amb els prospectes dels medicaments, que poca gent acaba llegint-los si, de debò, vol prendre’s el contingut, trobe que serà més pràctic simplificar el missatge amb alguna proposta que, de cap manera, pretén substituir la consulta professional:

 Per calibrar el nivell d’ADICCIÖ patològica al mòbil tres indicadors (a)científics. D’anar per casa:

1.    El nivell d’adicció és inversament proporcional al temps que tardes en fer-li una ullada el Whashap quan t’assabentes que li ha entrat res.

2.    Comprovar quina és la distància que hi ha entre tu i el teu mòbil a l’hora de dormir també pot ser un indicador a calibrar: Quan més propet, més urgent serà la necessitat de concretar una consulta.

3.    I la darrera. Observa quantes hores al dia aconsegueixes passar ben allunyada del mòbil o similars sense posar-te tota en punxes.

Per cert, totes tres són propostes que no necessiten de cap APP per anar entrenant-les i comprovar l’evolució.

I si vols informació complementària  pots capbussar-te en els 47.800.000 resultats que apareixen al cercador d’internet a l’escriure “tecnologia tòxica”. Podràs llegir sobre el macro problema generat a conseqüència dels residus tecnològics. Trobaràs informació sobre la poca o molta influència de les radiacions electromagnètiques en la nostra salut. També sobre la consolidació i creixement de la fractura social entre persones/famílies/països per la facilitat o dificultat d’accés a internet i als mitjans tecnològics. I, de segur, que també trobaràs informació puntual sobre la gran maledicció dels països del Sud, rics en matèries imprescindibles per a fer funcionar la “nostra” tecnologia.

De moment i sabedor de la meua incompetència i de la poca traça, el mòbil encara no m’insulta “per no tindre conducta” com em deia un alumne al Tomàs Llàcer, ni tampoc per anar tocant-li els nassos en pla furgaestores a la gran deessa: LA TECNOLOGIA TÒXICA.

Tot arribarà. Simplement és cosa de temps.

Font: Àlex Agulló./

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *